Sabeu què m'agradaria fer? Bé, es clar que no, no em coneixeu de res. Doncs m'agradaria pujar a dalt d'algun lloc ben alt i on bufi a tope la tramuntana...amb un vestit, sí, sí... em treuria la cua i que els cabells volessin i cridar i cridar que ho he aconseguit.
Aquesta batalla l'he guanyat jo.
Avui somric perquè fa dos mesos que ho he aconseguit.
I tenia ganes de tornar. He après molt durant aquest dos últims anys. Si miro enrera encara sento una matrellada de records que em fan mal. He après que les guerres més cruels són les internes perquè estàs a mercer de l'atzar, d'algo que juga amb els teus fils com una titella de drap i que tu no decideixes res, no tens armes per matar a l'enemic, només tancar els ulls i esperar que quan preguntis com va, la cara del teu interlocutor no li abaixi la mirada i esboci ni que sigui un lleu somriure de què va bé.
I ha anat bé. Però collons que dificil ens ho posa la vida per